Treatment

“Si fas servir la força, perds la força”

Entrevista ECO de SITGES a ANNA GRIMAU 10 de març de 2023

L’Steven Blair (Londres, 17 de febrer del 1965) exerceix l’acupuntura des de fa 31 anys i en fa 14 que té consulta a Sitges. Des de petit ja se sentia atret per les arts marcials i l’Orient. De jove va seguir aquesta atracció amb la lectura de la filosofia oriental amb Tao Te King i Confuci com a grans referents. Abans d’iniciar el seu camí per l’acupuntura, va estudiar fotografia d’art contemporani i feia retrats a persones orientals. Això va ser després de treballar en un bufet d’advocats a Londres. Li encantava aquesta feina perquè amb 16 anys va descobrir que els tribunals eren el reflex de la vida. Durant un any també va exercir feines similars a les d’advocat a Sidney, la capital australiana.

“Si fas servir la força, perds força”.

Steven Blair (Londres, 17 de febrer de 1965) practica l’acupuntura des de fa 31 anys i exerceix a Sitges des de fa 14 anys. Des de petit s’ha sentit atret per les arts marcials i Orient. De jove, va seguir aquesta atracció llegint filosofia oriental amb Tao Te Ching i Confuci com a principals referents. Abans d’emprendre el seu camí en l’acupuntura, va estudiar fotografia d’art contemporani i va fer retrats de persones orientals. Això va ser després de treballar en un despatx d’advocats de Londres, una feina que li encantava perquè als 16 anys va descobrir que els tribunals eren un reflex de la vida. Durant un any, també va treballar en funcions similars com a advocat a Sydney, la capital d’Austràlia.

Com et vas formar com acupuntor?

Vaig estudiar medicina oriental a la Universitat a Londres durant 4 anys i després vaig fer un màster d’acupuntura. A Londres vaig conèixer la meva dona, que és japonesa, i ens va sorgir l’oportunitat d’una beca per estudiar acupuntura durant un any al Japó. Per sort, per atzar o per causalitat, vaig conèixer en un bar de Tòquio el qui després seria el meu mestre d’acupuntura, l’Edward Obaidey. Era anglès i tenia una clínica a la capital nipona, on em va oferir fer pràctiques. De seguida vaig sentir una profunda connexió amb ell i la seva forma de treballar. Vaig anar al Japó per un any i m’hi vaig quedar 8. Em guanyava la vida com a professor d’anglès mentre aprofundia en l’acupuntura. Van ser uns anys molt intensos en què també va nèixer el nostre fill.

Com et vas formar per ser acupuntor?

Vaig estudiar medicina oriental a la Universitat de Londres durant 4 anys. A Londres, vaig conèixer la meva dona, que és japonesa, i vam tenir l’oportunitat d’anar a estudiar acupuntura durant un any al Japó. Per sort, per casualitat o per destí, em van presentar Edward Obaidey. És anglès i té una clínica a la capital japonesa, on em va oferir fer pràctiques. De seguida vaig sentir una connexió profunda amb ell i la seva manera de treballar. Vaig anar al Japó durant un any inicialment i vaig acabar quedant-me durant 8. Em guanyava la vida com a professora d’anglès mentre aprofundia en l’acupuntura. Va ser una època molt intensa durant la qual també va néixer el nostre fill.

Què és l’acupuntura? Com la definiries?

És una bona pregunta. Jo me la faig constantment. El caràcter xinès de l’acupuntura és una imatge que té una arma metàl.lica, amb una boca que suggereix una persona que crida de dolor. Té una marca a sobre de la boca que indica que impedirà que la persona cridi. Així que una agulla d’acupuntura significa literalment una arma que es fa servir per aturar el dolor.

Què és l’acupuntura? Com la definiries?

Bona pregunta. M’ho pregunto constantment. El caràcter xinès per a l’acupuntura és una imatge d’una arma metàl·lica amb una boca que suggereix una persona cridant de dolor. Té una marca per sobre de la boca que indica que evitarà que la persona cridi. Per tant, una agulla d’acupuntura significa literalment una arma utilitzada per aturar el dolor.

Sembla una contradicció, no?

Sí, si ho mirem així podem entendre que és bastant natural tenir por a les agulles. Per descomptat, això no vol dir que l’acupuntura sigui dolorosa. No del tot. Els meus pacients saben que em senten més a mi que a les agulles. De fet, el dolor se sent depenent del nivell del practicant: és a dir, l’agulla fa mal si es col.loca en un punt incorrecte. Així que depen de l’habilitat de l’acupuntor.

“Sembla una contradicció, no?

Sí, si ho mirem així, és molt natural tenir por de les agulles. Per descomptat, això no vol dir que l’acupuntura sigui dolorosa. De cap manera. Els meus pacients saben que em senten més que les agulles. De fet, el dolor se sent en funció del nivell del practicant: és a dir, l’agulla fa mal si es col·loca en el lloc equivocat. Per tant, depèn de l’habilitat de l’acupuntor.

Què més ens pots explicar de les agulles d’acupuntura?

També n’hi ha que no es claven, per tant una agulla d’acupuntura tampoc és necessàriament un objecte punxant. L’important és que l’estímul ha de ser molt millor que la malaltia en si mateixa: no és bo tractar algú que té un trauma amb una agulla molt forta perquè empitjorarem el dolor. La intensitat del tractament s’ha d’ajustar a cada persona.

Què més ens pots dir de les agulles d’acupuntura?

També hi ha agulles que no penetren, de manera que una agulla d’acupuntura no és necessàriament un objecte punxegut. L’important és que l’estímul ha de ser molt millor que la pròpia malaltia: no és bo tractar algú que té un trauma amb una tècnica molt forta perquè empitjorarà el dolor. La intensitat del tractament s’ha d’ajustar per a cada persona.

I com saps què necessita cada persona?

La sessió d’acupuntura comença abans de la física. Analitzo l’energia de la persona per veure com és i què necessita. I ho faig mirant la constitució, els ulls, els llavis, el nas, les orelles… El teu cas és molt clar: els de bon menjar, ho veig en la mida de les teves narines que indiquen que els intestins són grans. La carn és important a la teva dieta. Els teus llavis, són carnosos, el que vol dir que tens prou sang per fer una bona digestió. També detecto molt al pols.

I com saber què necessita cada persona?

La sessió d’acupuntura comença abans de la part física. Analitzo l’energia de la persona per veure com és i què necessita. I ho faig mirant la seva constitució, ulls, llavis, nas, orelles… El teu cas és molt clar: els que mengen bé, ho veig en la mida de les teves fosses nasals que indica que els teus intestins són grans. La carn és important en la dieta. Els teus llavis són carnosos, el que significa que tens prou sang per a una bona digestió. També detecto molt a través del teu pols.

Què hi detectes al pols?

La qualitat que té. Vaig posant les agulles i vaig prenent el pols constantment per mesurar si la persona necessita més pressió o menys. El pols et deixa mesurar l’energia del cor que és molt important per veure quina profunditat d’acupuntura necessita. Tot això em dona pistes per determinar quin meridià tractar i amb quina intensitat de tractament.

Al pols, puc detectar la qualitat de l’energia. A mesura que introdueixo les agulles, prenc regularment el pols per determinar la resposta. El pols em permet mesurar la veritable energia del cor, que és molt important per veure quina profunditat de tractament d’acupuntura es necessita. Tot això em dona pistes per determinar quin meridià tractar i amb quina ha de ser la intensitat del tractament.

Com funciona l’acupuntura?

Aquesta és la pregunta d’or. Intentaré respondre-la el millor possible. Primer som éssers energètics i després físics. El cos sempre segueix l’energia. Així que quan l’energia canvia, el cos la segueix i també canvia. Per exemple, quan vas de vacances la teva energia ja fa temps que hi era mentre planejaves el viatge. La física segueix l’energia que ja era a la destinació de vacances setmanes abans. Per tant, si la nostra energia es bloqueja, el nostre cos també es bloqueja. Ja sé que és una mica estrany parlar d’energia perquè pot semblar místic o espiritual.

Com funciona l’acupuntura?

Aquesta és la pregunta d’or. Intentaré respondre-li el millor possible. Primer, som éssers energètics i després físics. El cos segueix sempre l’energia. Així, quan l’energia canvia, el cos la segueix i també canvia. Per exemple, quan te’n vas de vacances, la teva energia ja fa temps que hi és mentre planifiques el viatge. El cos físic segueix l’energia que ja estava present a la destinació de vacances setmanes abans. Per tant, si la nostra energia es bloqueja, el nostre cos també es bloqueja. Sé que és una mica estrany parlar d’energia perquè pot semblar místic o espiritual.

Tanmateix l’energia és fonamental, oi?

Sí, perquè forma part del procés cap a una bona salut perquè precedeix el que es pot veure. Si començo a parlar d’una cosa que no podem veure, però, intento fer-la semblar tangible pot sobtar. Però el cert és que el sistema de meridians es pot concebre com una divisió de l’ésser subconscient o conscient o com la divisió entre el físic i el no físic. Si preneu la idea del que estic dient podreu entendre que qaulsevol canvi al sistema de meridians a través del tacte, la moxa o una agulla d’acupuntura iniciarà un canvi energètic. I el cos físic el seguirà. Sé com serà la resposta perquè la qualitat del pols canviarà durant la sessió i després els símptomes haurien de millorar.

Ara bé, és fonamental l’energia, oi?

Sí, perquè forma part del procés cap a una bona salut perquè precedeix el que es veu. Si començo a parlar d’alguna cosa que no podem veure però intento que sembli tangible, pot sonar estrany. Però la veritat és que el sistema meridià es pot concebre com una divisió del subconscient o ésser conscient, o com la divisió entre el físic i el no físic. Si et fas una idea del que estic dient, pots entendre que qualsevol canvi en el sistema meridià a través del tacte, la moxibustió o una agulla d’acupuntura iniciarà un canvi energètic. I el cos físic seguirà. Sé quina serà la resposta perquè la qualitat del pols canviarà durant la sessió i després els símptomes haurien de millorar.

Què és el que més et trobes a la consulta?

La majoria de persones tenen l’energia bloquejada, bloquejos emocionals. Amb els anys també he observat que les persones grans tenen major resiliència. Tinc pacients de 80 anys que tenen molta més energia que molts de 40. I és que la gent gran respon molt bé a l’acupuntura com els infants i els joves. En canvi, l’edat del mig els costa més perquè tenen l’energia massa al cap, pensant. Estan estressats i això no els permet deixar que es treballi bé la seva part emocional i física. També vénen més dones que homes perquè són més valentes i estan més acostumades a preservar l’energia. Normalment la dona ve primer i després ve el seu home a la consulta.

Què veus més sovint en la teva pràctica?

La majoria de la gent ha bloquejat els bloquejos energètics i emocionals. Amb els anys, també he observat que les persones grans tenen més resiliència. Tinc pacients de 80 anys que tenen molta més energia que molts de 40. La gent gran respon molt bé a l’acupuntura, igual que els nens i joves. En canvi, als individus de mitjana edat els costa més perquè tenen massa energia al cap, pensant. Estan estressats, i això no permet que les seves parts emocionals i físiques s’expressin de manera efectiva. Més dones que homes vénen a la meva consulta perquè són més valentes i estan més acostumades a preservar l’energia. Normalment, la dona és el primer i després la seva parella ve a la pràctica.

Com ha de ser un bon acupuntor?

El bon acupuntor ha de ser com a una tassa buida, que estigui molt obert a rebre nova informació i entendre la filosofia d’aquesta tècnica: buidar d’energia per omplir d’energia, com el Txi Kong. Si vols ser honest, has d’estar disposat a aprendre dels teus pacients. Per això sento molt d’amor per a qualsevol persona que ve a la meva consulta, un amor profund des del cor, perquè els meus pacients em donen tant i aprenc tant d’ells que només puc sentir agraïment cap a ells. El mateix sento pels meus estudiants. Si vols aprendre i millorar en l’acupuntura, has de sentir amor pels pacients. Hi ha una energia invisible entre tu i el pacient que és realment el que s’hi mou. És molt subtil. Del meu mestre Edward Obaidey vaig aprendre aquesta subtilitat.

Què fa a un bon acupuntor?

Un bon acupuntor ha de ser com una tassa buida, obert a rebre nova informació i entendre la filosofia d’aquesta tècnica: buidar energia per omplir-la d’energia, com el Qi Gong. Si vols ser honest, has d’estar disposat a aprendre dels teus pacients. Per això sento tant amor per qualsevol persona que ve a la meva clínica, un amor profund des del cor perquè els meus pacients em donen tant i aprenc tant d’ells que només puc sentir gratitud cap a ells. El mateix passa amb els meus alumnes. Si vols aprendre i millorar en acupuntura, has de sentir amor pels teus pacients. Hi ha una energia invisible entre tu i el pacient que és realment la que es mou allà. És molt subtil. Del meu mestre Edward Obaidey, vaig aprendre aquesta subtilesa.

Tens alguna cita preferida?

Una del meu gran mestre de Tai-Txi a Tòquio, Sam Tam, que ara té 82 anys: “Si fas servir la força, perds la força”. Es refereix a l’aplicació del Tai-Txi com a art marcial. La considero molt adient en l’àmbit de l’acupuntura perquè els occidentals acostumem a voler donar una solució a un problema sense mirar realment la seva arrel. De fet, l’origen del problema podria ser haver fet ús de la força. Així que tornaríem al que deia abans sobre l’energia. No hauries d’enganxar-te a l’energia sinó gaudir de la presència física dels altres, nodrir la teva salut i viure al màxim.

Tens una cita preferida?

Un del meu gran mestre de taitxí a Tòquio, Sam Tam, que ara té 82 anys: “Si fas servir la força, perds la força”. Es refereix a l’aplicació del Tai Chi com a art marcial. Considero que és molt adequat en el camp de l’acupuntura perquè els occidentals tendim a voler donar solució a un problema sense mirar realment la seva arrel. De fet, l’origen del problema podria ser l’ús de la força. Per tant, tornaríem al que he dit abans sobre l’energia. No us heu d’aferrar a l’energia, sinó gaudir de la presència física dels altres, nodrir la vostra salut i viure la vida al màxim.

Què et va dur a Sitges?

Quan vivíem a Tòquio hi havia molts festivals a l’aire lliure que em recordaven una mica Barcelona. Coneixia força la ciutat perquè hi tenia un bon amic meu. Al 2007 vaig fer un viatge per comprovar les meves opcions: primer Londres, després Barcelona i finalment Sitges. I aquí vaig tenir molt bones sensacions díficils de traduir amb paraules. Estic molt content d’haver vingut.

Què et va portar a Sitges?

Quan vivíem a Tòquio, hi havia molts festivals a l’aire lliure que em recordaven una mica a Barcelona. Coneixia bastant bé la ciutat perquè hi tenia un bon amic. El 2007, vaig fer un viatge per comprovar les meves opcions: primer Londres, després Barcelona i finalment Sitges. I aquí vaig tenir molt bones sensacions difícils de plasmar en paraules. Estic molt content d’haver vingut aquí.

Leave a comment